Name: Requiem
Start: 2025-02-17T00:00:00.000Z
End: 2025-02-26T00:00:00.000Z
Location: Gran Teatre del Liceu

Organization

Admin

Gran Teatre del Liceu

Stage director

Romeo Castellucci

Set designer

Costume designer

Lighting designer

Associate Stage Director

Silvia Costa

Choreographer

Evelin Facchini

Dramaturge

Piersandra Di Matteo

Chorus master

Pablo Asante

Conductor

Giovanni Antonini

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Singer

Soprano

Anna Prohaska

Contralto

Marina Viotti

Alto

Tenor

Levy Sekgapane

Bass

Soloman Howard

Festival d'Aix en Provence

Les Arts Florissants

Adelaide Festival

Theater Basel

Wiener Festwochen

La Monnaie/De Munt

Requiem

Barcelona

Spain

Requiem: Requiem, K. 626 Mozart (+6 More)

Public

Private

Concert

Masonic Funeral Music, K. 477

Kyrie in D Minor, K. 90

Ne pulvis et cinis Kv Anh. 122

5 Solfeggios, K.393/385b

Quis te comprehendat

2 Kirchenlieder, K.343/336c

Saurav Kumar

Approved

Envuelta en una aureola de misterio, la enigmática y extraordinaria Misa de Réquiem no es solo la culminación de una etapa en la obra tardía de Wolfgang Amadeus Mozart, dedicada a la música religiosa, sino la cumbre de la historia de la música.

Truncada por la prematura muerte del compositor durante su proceso de creación, y verdadero documento autobiográfico, esta obra va más allá del tratamiento de la muerte y del Juicio Divino. Mozart genera una acción dramática capaz de renovar el género sacro, donde la expresión vocal sobresale para iluminar una experiencia desbordante.

Su discípulo Franz Xaver Süssmayr, que ya le había asistido en obras coetáneas como La flauta mágica o La clemenza di Tito, completó una partitura alrededor de la cual persisten numerosos interrogantes: Mozart planteó la cuestión de la muerte, pero su pregunta quedó sin respuesta. Mozart supo expresar, a través de este texto de la liturgia cristiana, todos los estados de ánimo: desde el miedo del Juicio (Dies irae) a la esperanza de la clemencia de Dios (Kyrie), de la angustia del sufrimiento inútil (Recordare) a la certeza de un más allá lleno de luz (Luceat eis). 

Un llanto fúnebre, pero sobre todo, una plegaria extrema, implorando la misericordia divina. 

Pocas veces una música ha estado tan marcada por el genio, la expresión, la fe y el sufrimiento de un ser humano.

“Como la muerte es el verdadero objetivo de nuestra existencia, he conocido tan bien este verdadero y mejor amigo de la humanidad en los últimos años que la imagen de la muerte ya no me da miedo, sino que es mucho más tranquilizadora y consoladora”. – Wolfgang Amadeus Mozart.

Estas palabras de Mozart sobre la vida y la muerte han sido el punto de partida para la interpretación de Romeo Castellucci, protagonista absoluto del teatro vanguardista europeo, del emblemático e inacabado réquiem del compositor. Como expresión del temor existencial de la humanidad ante la mortalidad, esta misa de réquiem nos confronta con la fragilidad de la naturaleza y la cultura, de la humanidad y del individuo. “Tendríamos que entender y celebrar el final como si fuera una fiesta, donde el baile continúa. 

Esta Misa pro defunctis se transpone y su significado cambia”. Gracias a la visión teatral de Castellucci, complementada con otras piezas religiosas de Mozart, este “Réquiem” se convierte en la celebración definitiva de la vida, donde superamos los tópicos de la fugacidad de la vida. Coproducción con origen en el Festival de Aix-en-Provence, y primera propuesta de Castellucci en el Gran Teatre del Liceu, tiene una orientación próxima a un canto a la vida de extraordinaria belleza plástica e irresistible fuerza teatral. 

Este “Réquiem” se opone a lo que cabría esperar de una misa de difuntos; no es un espacio de lamentación, sino que aborda temas como la cuestión fundamental del tiempo, de la esperanza de renacer; explora el origen y el fin, pero también el fin como origen mismo, permitiendo celebrar la vida en su propia fragilidad. Un final que quiere soñar en la vida, imponiéndose la circularidad y la renovación. 

Giovanni Antonini, fundador de Il Giardino Armonico y uno de los directores musicales más respetados del panorama, será el abogado de esta propuesta bellísima e imprescindible.

español

Embolcallada en una aurèola de misteri, l’enigmàtica i extraordinària Missa de Rèquiem no és només la culminació d’una etapa en l’obra tardana de Wolfgang Amadeus Mozart, dedicada a la música religiosa, sinó el cim de la història de la música.

Truncada per la prematura mort del compositor durant el seu procés de creació i veritable document autobiogràfic, aquesta obra va més enllà del tractament de la mort i del judici diví. Mozart genera una acció dramàtica capaç de renovar el gènere sacre, on l’expressió vocal sobresurt per il·luminar una experiència desbordant. 

El seu deixeble Franz Xaver Süssmayr, que ja l’havia assistit en obres coetànies com La flauta màgica o La clemenza di Tito, va completar una partitura al voltant de la qual persisteixen nombrosos interrogants: Mozart va plantejar la qüestió de la mort, però la seva pregunta va quedar sense resposta. Mozart va saber expressar, a través d’aquest text de la litúrgia cristiana, tots els estats d’ànim: des de la por del Judici (Dies irae) a l’esperança de la clemència de Déu (Kyrie), de l’angoixa del patiment inútil (Recordare) a la certesa d’un més enllà ple de llum (Luceat eis). 

 

Un plany fúnebre, però sobretot una pregària extrema, tot implorant la misericòrdia divina. Poques vegades una música ha estat tan marcada pel geni, l’expressió, la fe i el patiment d’un ésser humà.

“Com que la mort és el veritable objectiu de la nostra existència, he conegut tan bé aquest veritable i millor amic de la humanitat en els últims anys que la imatge de la mort ja no em fa por, sinó que és molt més tranquil·litzadora i consoladora”. – Wolfgang Amadeus Mozart 

Aquestes paraules de Mozart sobre la vida i la mort han estat el punt de partida per a la interpretació de Romeo Castellucci, protagonista absolut del teatre avantguardista europeu, de l’emblemàtic i inacabat rèquiem del compositor. Com a expressió de la por existencial de la humanitat davant la mortalitat, aquesta missa de rèquiem ens confronta amb la fragilitat de la naturalesa i la cultura, de la humanitat i de l’individu. “Hauríem d’entendre i celebrar el final com si fos una festa, on continua el ball. 

Aquesta Missa pro defunctis es transposa i el seu significat canvia”. Gràcies a la visió teatral de Castellucci, complementada amb altres peces religioses de Mozart, aquest Rèquiem es converteix en la celebració definitiva de la vida, on superem els tòpics de la fugacitat de la vida. Coproducció que té origen al Festival d’Aix-en-Provence, i primera proposta de Castellucci al Gran Teatre del Liceu, té una orientació propera a un cant a la vida, d’extraordinària bellesa plàstica i irresistible força teatral. 

Aquest Rèquiem s’oposa al que caldria esperar d’una missa de difunts; no és un espai de lamentació, sinó que aborda temes com la qüestió fonamental del temps, de l’esperança de renéixer; explora l’origen i la fi, però també la fi com a origen mateix, permetent celebrar la vida en la seva fragilitat. Un final que vol somniar la vida, imposant-se la circularitat i la renovació. 

Giovanni Antonini, fundador d’Il Giardino Armonico i un dels directors musicals més respectats del panorama, serà l’advocat d’aquesta proposta bellíssima i imprescindible.

català

Etenduse krediiti (Näitlejad ja meeskond )

Osades

Meeskond

Ansambel

Kaasprodutsent