Name: Benjamin a Portbou
Start: 2025-07-19T00:00:00.000Z
End: 2025-07-21T00:00:00.000Z
Location: Gran Teatre del Liceu

Organization

Admin

Gran Teatre del Liceu

Stage director

Anna Ponces

Conductor

Antoni Ros-Marbà

Chorus master

Pablo Assante

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Singer

Peter Tantsits

Walter Benjamin

Marta Valero

Hannah Arendt

Marta Infante

Dora Pollack Benjamin

Joan Martín-Royo

Gerhard Scholem

Pau Armengol

Ernst Schoen

Serena Sáenz

The Angelus Novus

Elena Copons

Asja Lacis

David Alegret

Bertolt Brecht

Benjamin a Portbou

Barcelona

Spain

Benjamin a Portbou: Benjamin a Portbou Ros-Marbà

Public

Saurav Kumar

Approved

Benjamin a Portbou és una òpera encàrrec del Gran Teatre del Liceu al mestre Antoni Ros-Marbà. Escrita en dos a actes i 13 escenes a partir del llibret d’Anthony Carroll Madigan, està centrada en la vida del filòsof i crític literari Walter Benjamin. 

Ros-Marbà fa de la composició un pilar indispensable de la seva vida; de fet, componia abans de dirigir. Pensar sobre la música i analitzar-la és un tot, ja sigui davant d’una orquestra o damunt del paper pautat amb llapis: s’ha de crear el so. Les composicions són un diàleg amb l’entorn i fruit de l’empremta del moment viscut: es converteixen en una capbussada en espais transcendents plens de trets biogràfics i personals indefugibles. Per a Ros-Marbà, escriure aquesta òpera era com una assignatura pendent en la seva llarga trajectòria musical. El llibret de l’òpera, escrit per l’erudit Tony Madigan, és una obra d’art d’un llenguatge literari que demana ser musicat i escenificat, i pels coneixements que l’autor tenia de la vida i obra de Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940).

Benjamin neix en el si d’una família jueva i estudia a les universitats de Berlín, Friburg i Múnic, on pren part en els moviments d’estudiants antibel·licistes. L’any 1915, fa amistat amb Gerschom Scholem, estudiós de mística hebrea, i el 1918, a Berna, amb Ernst Bloch, el teoritzador de la utopia. L’any 1917, es casa amb Dora Sophie Pollack i, acabada la guerra, torna a Berlín, on escriu Crítica de la violència i La tasca del traductor. El 1923, a Frankfurt, fa amistat amb Theodor W. Adorno i Gretel Karplus, la seva dona, amb els quals mantindrà al llarg dels anys una nodrida correspondència, però l’amistat amb Bertolt Brecht serà una de les més sòlides. Amb l’adveniment del nazisme el 1933 s’ha d’expatriar, primer a Eivissa i després a París. Seguidament, a Svendborg (Dinamarca) —juntament amb Brecht— i seguidament a San Remo. Quan esclata la guerra, refusa la invitació d’Adorno de traslladar-se a Califòrnia, al·legant que “a Europa resten posicions a defensar”, i és internat durant tres mesos al camp de Nevers, fins que li arriba el salconduit que li ha obtingut Horkheimer per traslladar-se als Estats Units.

Durant aquests mesos, treballa en les Tesis sobre la filosofia de la història, 1940. Desposseït de la ciutadania alemanya des del febrer del 1939 i sense el permís de sortida de França —els alemanys avancen en territori francès— cerca la llibertat travessant a peu els Pirineus amb un grup de refugiats, però a Portbou els espera el destí que els amenaça de lliurar-los a la Gestapo. La nit del 26 de setembre s’enverina amb una dosi letal de morfina en un petit hotel fronterer a Portbou, i mor, com si hagués perdut la partida, en la matinada de l’endemà, salvant així, els companys d’exili. Les seves despulles reposen al cementiri de Portbou. Escrigué una carta de comiat per tal que fos lliurada a Adorno: “En una situació sense sortida, no tinc cap més elecció que acabar. La meva vida finirà en un petit poble dels Pirineus on no em coneix ningú. Us prego que feu arribar els meus pensaments al meu amic Adorno i li expliqueu la situació a què m’he vist abocat. No tinc temps per escriure totes les cartes que hauria volgut.” 

Una proposta semiescènica firmada per Playmodes, l’estudi de recerca audiovisual de les terres gironines, que amb la seva tasca creativa, immersiva, mapatge de projecció, il·luminació, escenografia digital i disseny de so, ens ajudarà a explicar visualment la història del darrer capítol d’aquest il·lustre filòsof, crític literari, traductor i assagista; idealista sensible i lluitador en la persecució d’una Europa lliure, però alhora víctima d’un món que l’assetjava amb hostilitat.

català

Benjamin a Portbou es una ópera encargo del Gran Teatre del Liceu al maestro Antoni Ros-Marbà. Escrita en dos a actos y 13 escenas a partir del libreto de Anthony Carroll Madigan, está centrada en la vida del filósofo y crítico literario Walter Benjamin. 

Ros-Marbà hace de la composición un pilar indispensable de su vida; de hecho, componía antes de dirigir. Pensar sobre la música y analizarla es un todo, ya sea ante una orquesta o sobre el papel pautado con lápiz: hay que crear el sonido. Las composiciones son un diálogo con el entorno y fruto de la impronta del momento vivido: se convierten en una zambullida en espacios trascendentes llenos de rasgos biográficos y personales de los que no se puede huir. 

Para Ros-Marbà, escribir esta ópera era como una asignatura pendiente en su larga trayectoria musical. El libreto de la ópera, escrito por el erudito Tony Madigan, es una obra de arte, de un lenguaje literario que pide ser musicado y escenificado, y por los conocimientos que el autor tenía de la vida y obra de Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940).

Benjamin nace en el seno de una familia judía y estudia en las universidades de Berlín, Friburgo y Múnich, donde toma parte en los movimientos de estudiantes antibelicistas. El año 1915, entabla amistad con Gerschom Scholem, estudioso de mística hebrea, y el 1918, en Berna, con Ernst Bloch, el teorizador de la utopía. El año 1917 se casa con Dora Sophie Pollack y, acabada la guerra, vuelve a Berlín donde escribe Crítica de la violencia y La tarea del traductor. 

El 1923, en Frankfurt, entabla amistad con Theodor W. Adorno y Gretel Karplus, su esposa, con quienes mantendrá a lo largo de los años una nutrida correspondencia, pero la amistad con Bertolt Brecht será una de las más sólidas. Con el advenimiento del nazismo en 1933 tiene que expatriarse, primero a Ibiza y después a París. Seguidamente, a Svendborg (Dinamarca) —junto a Brecht—, y seguidamente a San Remo. Cuando estalla la guerra, rechaza la invitación de Adorno de trasladarse a California, alegando que “en Europa quedan posiciones por defender”, y es internado durante tres meses en el campo de Nevers, hasta que le llega el salvoconducto que le ha obtenido Horkheimer para trasladarse a Estados Unidos. 

Durante estos meses trabaja en las “Tesis sobre la filosofía de la historia”, 1940. Desposeído de la ciudadanía alemana desde febrero de 1939 y sin el permiso de salida de Francia —los alemanes avanzan por territorio francés— busca la libertad cruzando a pie los Pirineos con un grupo de refugiados, pero en Portbou les espera el destino que les amenaza de entregarlos a la Gestapo. En la noche del 26 de septiembre se envenena con una dosis letal de morfina en un pequeño hotel fronterizo en Portbou, y muere, como si hubiera perdido la partida, en la madrugada del día siguiente, salvando así, a los compañeros de exilio. Sus restos descansan en el cementerio de Portbou. 

Escribió una carta de despedida para que fuera entregada a Adorno: “En una situación sin salida, no tengo ninguna otra elección que acabar. Es en un pequeño pueblo del Pirineo donde nadie me conoce que mi vida se agota... Os ruego que hagáis llegar mis pensamientos a mi amigo Adorno y le contéis la situación a la que me he visto obligado. No tengo tiempo para escribir todas las cartas que habría querido.” 

Una propuesta semiescénica firmada por Playmodes, el estudio de investigación audiovisual de las tierras gerundenses, que con su trabajo creativo, inmersivo, mapeo de proyección, iluminación, escenografía digital y diseño de sonido, nos ayudará a explicar visualmente la historia del último capítulo de este ilustre filósofo, crítico literario, traductor y ensayista; idealista sensible y luchador en la persecución de una Europa libre, pero a la vez víctima de un mundo que lo asediaba con hostilidad.

español

績效積分 (演職人員 )

投擲

全體人員

合奏