Organization

Cantante

Tenore

Sunnyboy Dladla

Don Ramiro

Javier Camarena

Baritono

Carles Pachon

Dandini

Florian Sempey

Basso

Paolo Bordogna

Don Magnifico

Soprano

Isabella Gaudí

Clorinda

Mezzosoprano

Marina Pinchuk

Tisbe

Roberto Tagliavini

Alidoro

Erwin Schrott

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Pablo Ruiz

Direzione d'orchestra

Carlo Donadio

Regia

Luca Micheletti

Scenografia

Agnese Falcarin

Costumi

Mario Celentano

Luci

Giulia Bandera

Coreografia

Giovanni Castelli

Pianoforte

Zenovia-Anna Danchak

Pavel Tialo

La Cenerentola

Producer

Roma

Italia

Teatro Nazionale

La Cenerentola Rossini

Public

Private

Approvato

Un vendaval de gran música plena d’humor, servida pels millors cantants rossinians del moment
“Questo è un nodo avviluppato,
Questo è un gruppo rintrecciato.
Chi sviluppa più inviluppa,
Chi più sgruppa, più raggruppa.”
La Cenerentola (acte II) 

La Cenerentola, ossia La bontà in trionfo és producte d’un encàrrec fet a Rossini pel Teatro Valle de Roma. La censura pontifícia prohibí l’obra prevista per immoral, i la precipitada solució va ser optar per musicar la famosíssima faula de Charles Perrault, La Ventafocs. 

Rossini i Ferret van rellevar els seus atributs tradicionals i eliminaren els aspectes màgics i fabulosos de la versió original de Perrault i Grimm. La cruel madrastra esdevé un tirànic padrastre, el grotesc Don Magnifico, incapaç de vèncer les esquerdes del seu passat. El paper de la fada l’ocupa Alidoro, el preceptor del príncep Don Ramiro, que, disfressat, detecta la bondat d’Angelina, la Cenerentola, humiliada per les poc agraciades germanastres Clorinda i Tisbe. El príncep ha canviat els seus vestits amb els del seu escuder Dandini, i Angelina se n’enamora immediatament. Don Magnifico i les seves filles fan un gran ridícul davant Dandini i el príncep. El final feliç inclou el perdó a tothom. 

Escrit per al Carnaval romà el 1871, en només 24 dies, el jove Rossini, amb 19 òperes a l’esquena (incloent-hi Il barbiere di Siviglia), va escriure una partitura plena d’energia amb el seus famosos crescendi, que sacsegen la tensió dramàtica. 

Els aspectes més innovadors de La Cenerentola i l’èxit que molt aviat assolí —s’estrenà a Barcelona el 1818, un any després de la seva estrena absoluta— neixen del contrast violent entre la personalitat de la protagonista, el sentimentalisme de la trama i els personatges del món buffo rossinià que l’envolten. Des de la malenconiosa cançó inicial d’Angelina, “Una volta c’era un re”, sentim una heroïna d’òpera seriosa amb una escriptura vocal extremament virtuosística. 

Un vendaval de gran música, plena d’humor, servida pels millors cantants rossinians del moment, amb un producció signada per Emma Dante, que és delicada, plena de matisos subtils, però que també té una malenconia ombrívola i burlesca. Un dramma giocoso ple d’aprenentatges per a la societat d’avui.

català

La Cenerentola by Rossini, Da (2024/2024), Diretto da Luca Micheletti,, Direttore d'orchestra Carlo Donadio, Teatro Nazionale, Roma, Italia

Crediti di rappresentazione (Cast e team di produzione )

Cast

Team creativo

Ensemble

Programma, informazioni e sinossi

Foto

Ulteriori letture

Date e sedi delle rappresentazioni

Sedi