Organization

Admin

Gran Teatre del Liceu

Teatro Massimo di Palermo

New National Theatre Tokyo

Teatro Real de Madrid

Chorégraphie

Chorégraphie (+1)

Iratxe Ansa

Chorégraphie (+3)

Igor Bacovich

Décors

Décors (+2)

Christof Hetzer

Costumes

Clara Peluffo Valentini

Lumières

Lumières (+2)

Urs Schönebaum

Direction d'orchestre

Lorenzo Passerini

Mise en scène

Barbara Lluch

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Chef de chœur

Direction d'orchestre (+2)

Pablo Assante

Assistant du chef d'orchestre

Direction d'orchestre (+1)

Rodrigo de Vera

Chorus

Choir of the Gran Teatre del Liceu

Baryton-basse (+2)

Fernando Radó

Le comte Rodolfo

Mezzo-soprano (+3)

Carmen Artaza

Teresa

Soprano (+1)

Sabrina Gárdez

Lisa

Baryton (+4)

Isaac Galán

Alessio

Ténor (+3)

Gerardo López

Un notaire

Soprano (+2)

Nadine Sierra

Amina

Ténor (+1)

Xabier Anduaga

Elvino

Caterina Sala

Ténor

Omar Mancini

En la persecució del seu somni, una dona jove està a punt de casar-se amb el seu amor. Just en el mateix moment, és descoberta per tot el poble dormint a casa d’un desconegut.

Les sospites d’infidelitat que tothom dona per certes fan que el jove promès, foll de gelosia, trenqui el seu compromís i necessitarà dos actes per esbrinar que el somnambulisme és l’autèntic culpable de l’embolic. Tot acaba feliçment: la presència de la noia sortint per la finestra del molí tot arriscant la vida constitueix la prova definitiva de la seva innocència.  

Molt abans que el verisme explotés la temàtica de la infidelitat femenina des de perspectives realistes, Bellini va abordar el que era llavors un espinós tabú amb una gran delicadesa dramàtica. 

 

Ambientada en un entorn rural als Alps suïssos, també idealitzats pels romàntics en obres com Guillem Tell, La fille du regiment o Giselle, aquesta “opera semiseria” en dos actes confronta a les gents d’aquestes tranquil·les contrades a les misèries de la humanitat: desconfiança, hostilitat i ostracisme davant de la incerta ombra d’una vulgar sospita.

El poble esdevé el tercer gran protagonista de l’òpera, mostrant la duresa rural que es manifesta en més rancor que solidaritat i més misèria que abundància. El somnambulisme de la protagonista actua, així, com al revulsiu necessari per despertar a tothom d’un malson col·lectiu, alhora que proporciona el moment àlgid a una poètica partitura que es va acabar convertint en una de les icones més celebrades i resistents del belcantisme. El fenomen de la son permet superar els aspectes realistes del personatge, de manera similar a les famoses escenes de la bogeria tan estimades pels romàntics, i el seu caràcter benigne pot menar al final feliç que reclamen l’“opera semiseria” i el romanç sentimental de l’època. 

Per desxifrar els misteris de la partitura, lliurar la màgia bel canto i afrontar la brutal exigència vocal, tindrem sobre l’escenari Nadine Sierra com a Amina i Xabier Anduaga com a Elvino, els espectaculars hereus dels llegendaris cantants protagonistes de l’estrena: Giuditta Pasta i Giovanni Battista Rubini. L’extraordinària inspiració lírica de Bellini, que desplega les seves més refinades i belles melodies per explicar els sentiments dels protagonistes. A banda de la increïble ària d’Elvino (“Ah! perché non posso odiarti”) té el moment més admirable en una de les àries per a soprano més sublims del compositor, la cèlebre “Ah, non credea mirarti... Ah, non giunge!”, que Amina canta en estat de somnambulisme. Aquesta coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatre Nacional de Tòquio i el Teatro Massimo de Palermo, signada per Bárbara Lluch va ser, en la seva estrena, un èxit incontestable.

La directora d’escena, després d’una dècada de bona feina a Londres —i amb una agenda important en els teatres europeus de més prestigi—, tot respectant l’època en què es va ambientar l’òpera, vol desromantitzar-la tenint en compte el context #Metoo i aporta, al conte bucòlic de Bellini, un gir dramàtic final amb un toc de modernitat i perspectiva feminista. Estrenada a Milà l’any 1831 (i al Liceu el 1848) forma part de l’admirada trilogia del bel canto bellinià al costat de Norma i I Puritani. 

La sonnambula és un melodrama romàntic amb tots els ingredients d’intriga amorosa, aparicions fantasmagòriques, somnis coexistint amb una curiosa incursió científica al món del somnambulisme, tot tractat com a pretext i alhora com a fenomen de la patologia humana.

La sonnambula (La Somnambule), Bellini

Distribution

Il conte Rodolfo

Teresa

Lisa

Alessio

Un notaro

Amina

Elvino

Équipage

Mise en scène

Direction d'orchestre

Assistant du chef d'orchestre

Décors

Costumes

Chef de chœur

Lumières

Chorégraphie

Instrumentation

Producteur

Producteur

Ensemble

Orchestre

Chœur

Coproducteur

Coproducteur

Photos

À propos de

Compositeur

Livret

Description

Synopsis de la Production