La mezzosoprano Laura Vila supo llevar el peso de la gravedad de su registro con solvencia técnica y muy buen sentido artístico, espléndida en la fuerza que debe mostrar el personaje de Azucena.
...una esplèndida Amneris amb tots els matisos d’un personatge tan carismàtic com fascinant. Sense ser una mezzo dramàtica, Vila juga la carta de la intel·ligència al servei d’Amneris, amb carismàtica presència escènica i excel·lents intervencions en els duets i concertants dels dos primers actes. Però van ser les dues escenes del quart (primer amb Radamès i després davant dels sacerdots) les que van confirmar el que ja sabíem: Laura Vila és una artista senzillament extraordinària.
...una esplèndida Amneris amb tots els matisos d’un personatge tan carismàtic com fascinant. Sense ser una mezzo dramàtica, Vila juga la carta de la intel·ligència al servei d’Amneris, amb carismàtica presència escènica i excel·lents intervencions en els duets i concertants dels dos primers actes. Però van ser les dues escenes del quart (primer amb Radamès i després davant dels sacerdots) les que van confirmar el que ja sabíem: Laura Vila és una artista senzillament extraordinària.
Grata sorpresa también la Éboli de Laura Vila, dueña de un hermoso instrumento de mezzosoprano, de atractivo color y técnica resuelta, capaz lo mismo de recrear con limpieza las agilidades de la ‘Canción del velo’ que el canto impetuoso del ‘O don fatale’.
Cristian Díaz, en el personajes del Rey de Egipto, mostró voz de gran calidad, redonda y bien proyectada.