Organization

Śpiewak

Tenor

Didier Pieri

L'abate di Chazeuil

Wiener Staatsoper

Dyrygent

Patrick Summers

Przygotowanie chóru

Pablo Assante

Reżyseria

David McVicar

Reposition

Justin Way

Scenografia

Charles Edwards

Choreografia

Andrew George

Kostiumy

Brigitte Reiffenstuel

Reżyseria światła

Adam Silverman

Sopran

Sonya Yoncheva

Adriana Lecouvreur

Freddie De Tommaso

Maurizio

Mezzosopran

Daniela Barcellona

La principessa di Bouillon

Felipe Bou

Il principe di Bouillon

Baryton

Ambrogio Maestri

Michonnet

Luis Cansino

Irene Palazón

Madamigella Jouvenot

Anaïs Masllorens

Madamigella Dangeville

Marc Sala

Poisson

Carlos Daza

Quinault

Beñat Egiarte

Un maggiordomo

Gran Teatre del Liceu

Opéra National de Paris

Royal Opera House

San Francisco Opera

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Roberto Alagna

Aleksandra Kurzak

Valeria Sepe

Clémentine Margaine

Barcelona

Hiszpania

Adriana Lecouvreur Cilea

Public

Private

Approved

Sonya Yoncheva i Jonas Kaufmann escriuran una nova pàgina en la memòria del Liceu
“El prestigi que envolta una actriu la converteix en la dona més perillosa que hom pugui imaginar.”
Louis-Sébastien Mercier, Du Théâtre, ou Nouvel essai sur l’art dramatique (1773) 

Al segle xviii, la llengua francesa tenia com a ambaixadora més important l’actriu Adrienne Lecouvreur: sobirana de les tragèdies de Voltaire, dels versos de Racine i Corneille, i de la declamació cantada de la Comédie-Française. La seva vida es va fer curta, ja que la va sobrevenir la mort als 38 anys. La seva relació amorosa amb el mariscal Maurici de Saxònia va activar la gelosia de la duquessa de Bouillon i, a continuació, es va produir un misteriós accident, en què la llegenda va voler que un ram enverinat, ofert per la seva rival, fos el causant de la seva mort. La gelosia, causada per unes fissures impossibles de curar, és el poderós vehicle que desencadena aquesta tragèdia. El rebuig de l’Església a fer-li un enterrament cristià va commoure la societat de l’època. 

Ja en ple segle xix, i gràcies a l’obra teatral d’Eugène Scribe i Gabriel Legouvé, el mite es va adaptar a òpera en les mans de Francesco Cilea. Hereu de la tradició romàntica italiana, el compositor calabrès va oferir al verisme musical un dels seus melodrames més emocionants, en la línia de les composicions de Mascagni, Leoncavallo i Giordano. 

Conjugant veritat històrica i realisme tràgic, Adriana Lecouvreur no ha deixat d’exposar en l’escena les il·lusions teatrals més nobles, així com els sentiments de la vida real. Estrenada a Milà l’any 1902, gaudeix del privilegi del públic per la seva inventiva melòdica i l’elegància de l’escriptura orquestral. 

Sonya Yoncheva i Jonas Kaufmann encarnaran la parella enamorada, mentre que la Princesa de Bouillon serà presentada per Anita Rachvelishvili, i Michonnet, per Ambrogio Maestri. Un quartet per fer justícia amb una sèrie de vetllades que prometen ser pàgines daurades a la memòria d’aquest teatre i del seu públic.

català

Udział w spektaklu (Obsada & realizacja )

Obsada

Załoga

Ensemble

Współproducent