Organization

Admin

Gran Teatre del Liceu

Teatro Massimo di Palermo

New National Theatre Tokyo

Teatro Real de Madrid

Choreographer

Choreographer (+1)

Iratxe Ansa

Choreographer (+3)

Igor Bacovich

Set designer

Set designer (+2)

Christof Hetzer

Costume designer

Clara Peluffo Valentini

Lighting designer

Lighting designer (+2)

Urs Schönebaum

Conductor

Lorenzo Passerini

Stage director

Barbara Lluch

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Chorusmaster

Conductor (+2)

Pablo Assante

Assistant Conductor

Conductor (+1)

Rodrigo de Vera

Chorus

Choir of the Gran Teatre del Liceu

Bass-baritone (+2)

Fernando Radó

Count Rodolfo

Mezzo-soprano (+3)

Carmen Artaza

Teresa

Soprano (+1)

Sabrina Gárdez

Lisa

Baritone (+4)

Isaac Galán

Alessio

Tenor (+3)

Gerardo López

Notary

Soprano (+2)

Nadine Sierra

Amina

Tenor (+1)

Xabier Anduaga

Elvino

Caterina Sala

Tenor

Omar Mancini

En la persecució del seu somni, una dona jove està a punt de casar-se amb el seu amor. Just en el mateix moment, és descoberta per tot el poble dormint a casa d’un desconegut.

Les sospites d’infidelitat que tothom dona per certes fan que el jove promès, foll de gelosia, trenqui el seu compromís i necessitarà dos actes per esbrinar que el somnambulisme és l’autèntic culpable de l’embolic. Tot acaba feliçment: la presència de la noia sortint per la finestra del molí tot arriscant la vida constitueix la prova definitiva de la seva innocència.  

Molt abans que el verisme explotés la temàtica de la infidelitat femenina des de perspectives realistes, Bellini va abordar el que era llavors un espinós tabú amb una gran delicadesa dramàtica. 

 

Ambientada en un entorn rural als Alps suïssos, també idealitzats pels romàntics en obres com Guillem Tell, La fille du regiment o Giselle, aquesta “opera semiseria” en dos actes confronta a les gents d’aquestes tranquil·les contrades a les misèries de la humanitat: desconfiança, hostilitat i ostracisme davant de la incerta ombra d’una vulgar sospita.

El poble esdevé el tercer gran protagonista de l’òpera, mostrant la duresa rural que es manifesta en més rancor que solidaritat i més misèria que abundància. El somnambulisme de la protagonista actua, així, com al revulsiu necessari per despertar a tothom d’un malson col·lectiu, alhora que proporciona el moment àlgid a una poètica partitura que es va acabar convertint en una de les icones més celebrades i resistents del belcantisme. El fenomen de la son permet superar els aspectes realistes del personatge, de manera similar a les famoses escenes de la bogeria tan estimades pels romàntics, i el seu caràcter benigne pot menar al final feliç que reclamen l’“opera semiseria” i el romanç sentimental de l’època. 

Per desxifrar els misteris de la partitura, lliurar la màgia bel canto i afrontar la brutal exigència vocal, tindrem sobre l’escenari Nadine Sierra com a Amina i Xabier Anduaga com a Elvino, els espectaculars hereus dels llegendaris cantants protagonistes de l’estrena: Giuditta Pasta i Giovanni Battista Rubini. L’extraordinària inspiració lírica de Bellini, que desplega les seves més refinades i belles melodies per explicar els sentiments dels protagonistes. A banda de la increïble ària d’Elvino (“Ah! perché non posso odiarti”) té el moment més admirable en una de les àries per a soprano més sublims del compositor, la cèlebre “Ah, non credea mirarti... Ah, non giunge!”, que Amina canta en estat de somnambulisme. Aquesta coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatre Nacional de Tòquio i el Teatro Massimo de Palermo, signada per Bárbara Lluch va ser, en la seva estrena, un èxit incontestable.

La directora d’escena, després d’una dècada de bona feina a Londres —i amb una agenda important en els teatres europeus de més prestigi—, tot respectant l’època en què es va ambientar l’òpera, vol desromantitzar-la tenint en compte el context #Metoo i aporta, al conte bucòlic de Bellini, un gir dramàtic final amb un toc de modernitat i perspectiva feminista. Estrenada a Milà l’any 1831 (i al Liceu el 1848) forma part de l’admirada trilogia del bel canto bellinià al costat de Norma i I Puritani. 

La sonnambula és un melodrama romàntic amb tots els ingredients d’intriga amorosa, aparicions fantasmagòriques, somnis coexistint amb una curiosa incursió científica al món del somnambulisme, tot tractat com a pretext i alhora com a fenomen de la patologia humana.

Életrajz