Organization

Festival d'Aix en Provence

Direction d'orchestre

Leonardo García Alarcón

Mise en scène

Ted Huffman

Décors

Johannes Schütz

Anna Wörl

Costumes

Astrid Klein

Lumières

Bertrand Couderc

Chanteur

Soprano

Jacquelyn Stucker

Poppée

Contre-ténor

Nicolò Balducci

Néron

Mariana Sofía García

Octavia

Alberto Miguelez Rouco

Othon

Basse

Alex Rosen

Sénèque

Contralto

Joel Williams

Arnalta

Rosa Dávila

Fortune

Pilar Garrido

Amour

Virtù

Damigella

Amis de Sénèque

La nourrice d'Octavia

Drusilla

Valetto

Ténor

Jorge Franco

Deux soldats

Lucain

Carlos Reynoso

Un licteur

Maximiliano Spósito

Liberto

Dramaturgie

Antonio Cuenca Ruiz

Elsa Benoit

Victoire Bunel

Paul Figuier

Benjamin Chamandy

1er domestique

Laurène Paternò

Juliette Mey

Luca Bernard

Tribuno

2e domestique

Sahy Ratia

Yannis François

3e domestique

Consoli

Jasmin Delfs

Ossian Huskinson

Assistante mise en scène

Maud Morillon

Palau de les Arts Reina Sofia

Opéra de Rennes

Opéra de Toulon

Others

Cappella Mediterranea

L'incoronazione di Poppea -  (Le couronnement de Poppée)

Valence

Espagne

Palau de les Arts Reina Sofía

Teatre Martín i Soler

L'incoronazione di Poppea Monteverdi

Private

Public

Le couronnement de Poppée

Valide

L’Incoronazzione di Poppea, or immoral empathy with crime.
Lust’s struggle with virtue could be the definition of this opera, which is as complex as it is beautiful and old, written for that vice-ridden and excommunicated Venice. It shows us a new Rome for a castrated Nero, bloody and irrational, at the feet of a Poppea as egotistic as she is seductive and diabolical, to whom reasons of state and the death of others do not inconvenience at all.
Scandal is the greatness of this work, which with its beauties shines a light on the infamous and illuminates the staging of the crimes committed. Can beauty be perverse? Can you love what in theory you hate?

English

L’Incoronazione di Poppea,
o la inmoral empatía con el delitoLa lujuria en pugna con la virtud, así podría definirse a esta ópera tan compleja como hermosa y antigua que fue escrita para aquella Venecia viciosa y excomulgada, una nueva Roma para un Nerón castrado, sangriento e irracional puesto a los pies de una Popea tan egoísta como seductora y diabólica, a la que la causa del Estado y la muerte ajena en nada incomodan. El escándalo es la grandeza de esta obra, que con sus bellezas pone luz sobre lo infame y alumbra la escena de los crímenes cometidos. ¿Puede la belleza ser perversa? ¿Puede amarse lo que de antemano se odia?
La línea artística de ampliación de repertorio trazada por Les Arts en los últimos años insiste esta temporada con L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, que se representa en el Teatre Martín i Soler, sala propicia para el recogimiento y la sonoridad de este título clave del barroco. El joven director de escena estadounidense Ted Huffman, estrecho colaborador de Les Arts (Les mamelles de Tirésias, Trouble in Tahiti), pone su sello de modernización desvelando los mecanismos de la sociedad como una eterna comedia de poder y seducción. La interpretación musical de esta nueva coproducción del Palau de les Arts con el Festival de Aix-en-Provence y la Opéra de Rennes está encomendada a Cappella Mediterranea, dirigida por su fundador Leonardo García Alarcón, un conjunto instrumental y vocal especializado en la recuperación de obras de este periodo, que atesora numerosas grabaciones y reconocimientos.

español

L’Incoronazione di Poppea,
o la immoral empatia amb el delicteLa luxúria en pugna amb la virtut, així es podria definir aquesta òpera tan complexa com bella i antiga que va ser escrita per a aquella Venècia viciosa i excomunicada, una nova Roma per a un Neró castrat, sagnant i irracional posat als peus d’una Popea tan egoista com seductora i diabòlica, a qui la causa de l’Estat i la mort aliena no la incomoden. L’escàndol és la grandesa d’aquesta obra, que amb les seues belleses fa llum sobre allò infame i allumena l’escena dels crims comesos. Pot la bellesa ser perversa? Es pot estimar allò que, d’entrada, s’odia?
La línia artística d’ampliació de repertori traçada per Les Arts en els últims anys insisteix aquesta temporada amb L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, que es representa en el Teatre Martín i Soler, sala propícia per al recolliment i la sonoritat d’aquest títol clau del Barroc. El jove director d’escena estatunidenc Ted Huffman, estret col·laborador de Les Arts (Les mamelles de Tirésias, Trouble in Tahiti), posa el seu segell de modernitat per a revelar els mecanismes de la societat com una eterna comèdia de poder i seducció. La interpretació musical d’aquesta nova coproducció del Palau de les Arts amb el Festival d’Ais de Provença i l’Òpera de Rennes està encomanada a Cappella Mediterranea, dirigida pel seu fundador Leonardo García Alarcón, un conjunt instrumental i vocal especialitzat en la recuperació d’obres d’aquest període, el qual atresora nombroses gravacions i reconeixements.

català

Crédits de représentation (Distribution et équipe de production )

Distribution

Équipage

Ensemble

Coproducteur