Name: Oh To Believe In Another World
Start: 2024-10-18T00:00:00.000Z
End: 2024-10-19T00:00:00.000Z
Location: Gran Teatre del Liceu

Admin

Gran Teatre del Liceu

Direction d'orchestre

Josep Pons

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Oh To Believe In Another World

Barcelone

Espagne

Public

Concert

Oh To Believe In Another World OST

Symphonie n° 10 en mi mineur, op. 93

Saurav Kumar

Valide

“Vaig representar Stalin en la meva següent simfonia, la Desena. La vaig escriure just després de la mort de Stalin i ningú ha endevinat encara de què tracta la simfonia. És sobre Stalin i els anys de Stalin. La segona part, l’scherzo, és una mena de retrat musical de Stalin. Per descomptat, hi ha moltes altres coses, però aquesta és la base” – D. Xostakóvitx (Testimonio. Las memorias de Dmitri Shostakovich. Relatadas a y editadas por Solomon Volkov, Ed. Aguilar, 1991)  

William Kentridge és un dels artistes visuals més carismàtics del present; capaç de fer crítiques subtils però molt àcides en forma d’advertència des de l’esmolat carbonet, torna al Liceu després de la seva exitosa producció del Wozzeck d’Alban Berg. Tornarem a gaudir de les seves profètiques visions en què persegueix el somni d’un món més just a través de la pel·lícula animada que ha creat per a la Simfonia núm. 10 de Dimitri Xostakóvitx.  

 

L’estètica cinematogràfica de Kentridge es basa en la història del mitjà mateix, des de l’animació stop-motion fins als primers efectes especials. El dibuix, en particular la dinàmica d’esborrar i tornar a dibuixar al damunt, ha estat un element central de les seves nombroses obres en els camps de l’animació i el cinema, en què les capes de significat es desenvolupen només durant el procés de la seva creació. Després de la seva producció escènica d’El nas de Xostakóvitx per al Metropolitan de Nova York, torna al compositor per produir aquesta animació ambientada en un museu soviètic aparentment abandonat que està fet de cartró i situat en una taula en un estudi d’un artista. Un recorregut per les diverses sales del museu, que inclouen una sala de teatre comunitària, una piscina pública i una pedrera envoltats de figures com són Maiakovski, la seva amant Lilya Brik, Trotski, Xostakóvitx com a estudiant, la seva alumna Elmira Nasirova, Stalin i Lenin. Titelles en un entorn en què s’han d’entendre com collages.  

Allunyat de la idea de fer de Xostakóvitx una banda sonora per al film, sinó de portar en aquesta sessió la complicada relació entre el compositor amb l’estat de la Unió Soviètica, es presenten quatre dècades en perspectiva: des dels dies de la Revolució de 1917 fins a la mort de Stalin el 1953, passant per la mort de Lenin, el suïcidi de Maiakovski o l’assassinat de Trotski. Un temps al qual, contra tot pronòstic, Xostakóvitx va poder sobreviure.  

Josep Pons, expert en el compositor rus, es posarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu per mostrar-nos els secrets d’aquesta partitura colossal.

català

“Representé a Stalin en mi siguiente sinfonía, la Décima. La escribí justo después de la muerte de Stalin y nadie ha adivinado todavía de qué trata la sinfonía. Va sobre Stalin y los años de Stalin. La segunda parte, el scherzo, es un tipo de retrato musical de Stalin. Por supuesto, hay otras muchas cosas en ella, pero esta es la base” – D. Shostakóvich (Testimonio. Las memorias de Dmitri Shostakovich. Relatadas a y editadas por Solomon Volkov, Ed. Aguilar, 1991)  

William Kentridge es uno de los artistas visuales más carismáticos del presente; capaz de hacer críticas sutiles pero muy ácidas en forma de advertencia desde el afilado carboncillo, vuelve al Liceu después de su exitosa producción del Wozzeck de Alban Berg. Volveremos a disfrutar de sus proféticas visiones en las que persigue el sueño de un mundo más justo a través de la película animada que ha creado para la Sinfonía n.º 10 de Dimitri Shostakóvich. 

La estética cinematográfica de Kentridge se basa en la historia del propio medio, desde la animación stop-motion hasta los primeros efectos especiales. El dibujo, en particular la dinámica de borrar y volver a dibujar encima, ha sido un elemento central de sus numerosas obras en los campos de la animación y el cine, en los que las capas de significado se desarrollan solo durante el proceso de su creación. 

Tras su producción escénica de La nariz de Shostakóvich para el Metropolitan de Nueva York, regresa al compositor para producir esta animación ambientada en un museo soviético aparentemente abandonado hecho de cartón y situado en una mesa en un estudio de un artista. Un recorrido por las diversas salas del museo, que incluyen una sala de teatro comunitaria, una piscina pública y una cantera rodeados de figuras cómo son Mayakovsky, su amante Lilya Brik, Trotsky, Shostakóvich como estudiante, su alumna Elmira Nasirova, Stalin y Lenin. Títeres en un entorno en el que deben entenderse como collages. 

Alejado de la idea de hacer de Shostakóvich una banda sonora para el film, sino de llevar en esta sesión la complicada relación entre el compositor con el estado de la Unión Soviética, se presentan cuatro décadas en perspectiva: desde los días de la Revolución de 1917 hasta la muerte de Stalin en 1953, pasando por la muerte de Lenin, el suicidio de Mayakovsky o el asesinato de Trotsky. Un tiempo al que, contra pronóstico, Shostakóvich pudo sobrevivir.  

Josep Pons, experto en el compositor ruso, se pondrá al frente de la Orquesta Sinfónica del Gran Teatre del Liceu para mostrarnos los secretos de esta partitura colosal.

español

Crédits de représentation (Distribution et équipe de production )

Ensemble