Name: Lohengrin
Start: 2025-03-17T00:00:00.000Z
End: 2025-03-30T00:00:00.000Z
Location: Gran Teatre del Liceu

Organization

Admin

Gran Teatre del Liceu

Stage director

Katharina Wagner

Set designer

Marc Löhrer

Costume designer

Thomas Kaiser

Lighting designer

Peter Younes

Dramaturge

Daniel Weber

Chorus master

Pablo Assante

Conductor

Josep Pons

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Bass

Günther Groissböck

Henry the Fowler

Tenor

Klaus Florian Vogt

Lohengrin

Soprano

Elisabeth Teige

Elsa of Brabant

Baritone

Olafur Sigurdarson

Fredrick of Telramund

Iréne Theorin

Ortrud

Roman Trekel

The king's herald

Jorge Rodríguez-Norton

First nobleman of Brabant

Gerardo López

Second nobleman of Brabant

Ferran Albrich

Third nobleman of Brabant

Marc Pujol

Fourth nobleman of Brabant

Barcelona

Spain

Lohengrin Wagner, Richard

Public

Saurav Kumar

Approved

Elsa, acusada de matar el seu germà, l’hereu del ducat de Brabant, en les seves tribulacions demana justícia i ser defensada per un home que només ha vist en els seus somnis. En la persecució d’aquest ideal, contra tot pronòstic ell apareix conduït per un cigne i accepta el repte, però amb la condició que mai no li pregunti sobre el seu origen ni el seu nom. 

Cronològicament, Lohengrin es troba al centre de la carrera de Richard Wagner, tant temàticament com artísticament. Wagner tenia 37 anys quan va posar la doble barra final de Lohengrin: una òpera romàntica amb una música altament magnètica. El llibret, de collita pròpia, és una reimaginació personal i romàntica d’una llegenda medieval. Basat en una sèrie de fonts: l’anònima èpica alemanya del segle XIII Lohengrin i el romanç Parzival de Wolfram von Eschenbach (1160–1220), Wagner situa temes que van des de l’espiritual (el paper del fet diví en vides humanes) a la política (construcció del concepte de nació en temps de transició i migració), passant per la profundament personal (la centralitat del misteri de l’atracció eròtica). 

Per a aquesta àmplia convergència d’assumptes, el mateix compositor crea una partitura colossal, impressionant en la seva riquesa de temes i textures, teatralment molt efectiva, que ha estat considerada la millor porta d’accés a la seva obra i també l’obra que representa les primeres passes en el seu concepte de drama musical: leitmotivs, orquestra més sumptuosa... 

Assoliment suprem del Romanticisme: inclou la música més etèria del mateix Wagner (el Preludi, el somni d’Elsa i la narració final de Lohengrin). En oposició a aquests passatges, trobem música de caràcter militar com les fanfares de l’acte I i III, la música de celebració de noces i la invocació als déus pagans d’Ortrud. El cor manifesta emocions que van des de l’expressió d’esperança fins als temors humans més profunds. Lohengrin és, doncs, una al·legoria al naixement d’una consciència comunitària de despertar i esperança. 

L’enorme obra mestra de Wagner torna triomfalment a l’escenari del Gran Teatre del Liceu en una nova producció firmada per Katharina Wagner (besneta del compositor i directora del Festival de Bayreuth). Haurà estat un debut a Barcelona molt esperat, sobretot tenint en compte que va ser el primer títol en ser cancel·lat quan el món va entrar en pandèmia. Amb aquesta òpera simbòlica —també la primera del compositor alemany que es va estrenar a Barcelona l’any 1882—, Katharina Wagner revela una posada en escena atmosfèrica, amb un estimulant estil visual, una aguda visió dramàtica i un concepte dramatúrgic sorprenent. 

Un paisatge d’hivern. Tres mons enfrontats a tall de cubs suspesos a l’aire. I, al centre, l’heroi sense origen conegut i amb un únic destí: salvar els desvalguts, víctimes de la injustícia. Com Elsa, destinada a ser l’esposa del cavaller provinent de Montsalvat. El fet de desvelar la seva identitat farà caure els homes del Brabant, tot i l’emergència d’un ordre nou. 

Amb el director musical Josep Pons al podi per dirigir un excel·lent repartiment que inclou: Klaus Florian Vogt, un dels tenors més aclamats del món com a especialista en el repertori wagnerià en el paper principal del misteriós cavaller del cigne; Elisabeth Teige, autèntica reina del Festival de Bayreuth amb papers com Sieglinde, Elisabeth o Senta i, aquí, la duquessa Elsa, falsament acusada d’assassinat i Irene Theorin, que després de les reeixides aparicions al Liceu com a Isolde, Turandot... torna ara com a astuta Ortrud. 

Després dels èxits amb Der Ring des Nibelungen, Tristan und Isolde i Parsifal, Josep Pons torna a enfrontar-se des del fossat a una òpera de Richard Wagner.

català

Acusada de matar a su hermano, el heredero del ducado de Brabante, Elsa, en sus tribulaciones, pide justicia y ser defendida por un hombre que solo ha visto en sus sueños. En la persecución de este ideal, contra pronóstico, él aparece, conducido por un cisne, acepta el reto, pero con la condición de que nunca le pregunte sobre su origen ni su nombre.

Cronológicamente, Lohengrin se sitúa en el centro de la carrera de Richard Wagner, tanto temática como artísticamente. Wagner tenía 37 años cuando puso la doble barra final de Lohengrin: una ópera romántica con una música altamente magnética. El libreto, de cosecha propia, es una personal reimaginación romántica de una leyenda medieval. Basado en una serie de fuentes: la anónima épica alemana del siglo XIII Lohengrin y el romance Parzival de Wolfram von Eschenbach (1160–1220), Wagner sitúa temas que van desde la espiritual (el papel de lo divino en vidas humanas) a la política (construcción del concepto de nación en tiempo de transición y migración), pasando por la profundamente personal (la centralidad del misterio de la atracción erótica). 

Por esta amplia convergencia de asuntos, el propio compositor crea una partitura colosal, impresionando en su riqueza de temas y texturas, teatralmente muy efectiva, que ha sido considerada la mejor puerta de acceso a su trabajo y también la obra que representa los primeros posos en su concepto de drama musical: leitmotivs, orquesta más suntuosa... 

Logro supremo del Romanticismo: incluye la música más etérea del propio Wagner (el Preludio, el sueño de Elsa y la narración final del propio Lohengrin). En oposición a estos pasajes, encontramos música de cariz militar como las “fanfares” del acto I y III, la música de celebración de boda y la invocación a los dioses paganos de Ortrud. 

El corazón manifiesta emociones que van desde la expresión de esperanza a los temores humanos más profundos. Lohengrin es, pues, una alegoría al nacimiento de una conciencia comunitaria de despertar y esperanza. 

La enorme obra maestra de Wagner vuelve triunfalmente al escenario del Gran Teatre del Liceu en una nueva producción firmada por Katharina Wagner (biznieta del compositor y directora del Festival de Bayreuth). Habrá sido un debut en Barcelona muy esperado, más aún teniendo en cuenta que fue el primer título en ser cancelado cuando el mundo entró en pandemia. Con esta ópera simbólica —también la primera del compositor alemán que se estrenó en Barcelona en 1882— Katharina Wagner revela una puesta en escena atmosférica, con un estimulante estilo visual, una aguda visión dramática y un concepto dramatúrgico sorpresivo. 

Un paisaje de invierno. Tres mundos enfrentados a modo de cubos suspendidos en el aire. Y, en el centro, el héroe sin origen conocido y con un único destino: salvar a los desvalidos, víctimas de la injusticia. Como Elsa, destinada a ser la esposa del caballero proveniente de Monsalvat. El desvelo de su identidad provocará la caída de los hombres del Brabante, a pesar de la emergencia de un orden nuevo. 

Con el director musical Josep Pons en el podio para dirigir a un excelente reparto que incluye a Klaus Florian Vogt, uno de los tenores más aclamados del mundo como especialista en el repertorio wagneriano en el papel principal del misterioso caballero del cisne; Elisabeth Teige, auténtica reina del Festival de Bayreuth con papeles como Sieglinde, Elisabeth o Senta y aquí la duquesa Elsa, falsamente acusada de asesinato, e Irene Therin, quien después de las exitosas apariciones en el Liceu como Isolde, Turandot... regresa ahora como la astuta Ortrud. 

Después de los éxitos con Der Ring des Nibelungen, Tristan und Isolde y Parsifal, Josep Pons vuelve a enfrontarse desde el foso a una ópera de Richard Wagner.

español

Creidmheasanna feidhmíochta (Foireann & Criú )

Caitheadh

Criú

Ensemble