Organization

Admin

Staatsoperette Dresden

Palau de les Arts Reina Sofia

Teatro Real de Madrid

Gran Teatre del Liceu

Mise en scène

Christof Loy

Chorégraphie

Klevis Elmazaj

Décors

Johannes Leiacker

Costumes

Ursula Renzenbrink

Direction de choeur

Pablo Assante

Direction d'orchestre

Josep Pons

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Others

Cor del Gran Teatre del Liceu

Chanteur

Ténor

Piotr Beczała

Le Prince

Ryan Capozzo

Soprano

Karita Mattila

La Princesse

Asmik Grigorian

Rusalka

Verity Wingate

Basse

Alexandros Stavrakakis

Vodník

Mezzo-soprano

Okka von der Damerau

Ježibaba

Manel Esteve Madrid

Le garde forestier

Laura Orueta

Le cuistot

Baryton

David Oller

Le chasseur

Julietta Aleksanyan

Première nymphe

Laura Fleur

Deuxième nymphe

Alyona Abramova

Troisième nymphe

Barcelone

Espagne

Rusalka Dvořák

Private

Public

Saurav Kumar

Valide

Quan Dvorák va tornar dels seus viatges a Amèrica, l’any 1895, era un home diferent. Després d’abandonar la simfonia com a gènere, va dedicar l’última dècada de la seva vida a dues exuberants formes musicals, el poema simfònic i l’òpera. Les obres que en van resultar, extraordinàriament poètiques, van ser l’intent de Dvorák d’arribar al cor de l’esperit txec, descrivint en la música i el teatre els relats que tant apreciaven els seus compatriotes.

Rusalka —faula lírica en tres actes— va ser estrenada a Praga el 1901 i és l’òpera més coneguda i estimada —amb La núvia venuda de Smetana— del teatre líric txec. Dvorák ja havia mostrat el seu interès pel folklore txec en un grup de poemes simfònics inspirats en les balades populars de Karel Jaromír Erben, i adoptà decididament un llibret de Jaroslav Kvapil, centrat en una ondina o esperit de les aigües, inspirat en la popular Undine (1811) de Friedrich de la Motte-Fouqué i també en La sireneta (1837) de Hans Christian Andersen.

Obra mestra de la lírica del Romanticisme, parla de l’ondina que adopta naturalesa humana i en paga cruelment les conseqüències. Rusalka s’enamora del príncep que va sovint a banyar-se al llac, i demana al seu pare, el geni de les aigües, que l’ajudi a esdevenir una dona. Per aconseguir-ho, després del cèlebre “Cant a la lluna”, es dirigeix a la bruixa, i assumeix algunes condicions humanes, malgrat que limitades. EI príncep se n’enamora de primer antuvi, però la seva mudesa i aparent fredor el deceben i aviat dirigeix els seus sentiments vers una princesa forastera atractiva i cruel. Rusalka ha de tornar al seu medi —sense ser ara ni humana ni esperit de l’aigua—, i és condemnada a portar els homes a la mort. El príncep, penedit, torna i li demana un darrer petó, encara que sap que li costarà la vida, i mor feliç als seus braços.

Musicalment molt bella, amb una certa influència wagneriana (especialment la Tetralogia), recull, a més amb refinament, les melodies tradicionals en les seves balades, cançons i danses, i expressa amb els cors de nimfes i ondines una visió ideal i romantitzada de la naturalesa.

Asmik Grigorian i Piotr Beczala seran els protagonistes de les funcions d’aquesta nova producció entre el Gran Teatre del Liceu, la Säschsische Staatsoper de Dresde, el Teatro Comunale de Bolonia, el Teatro Real i el Palau de les Arts de València. Proposta subtil i psicològica firmada per Christof Loy, Rusalka és una metàfora sobre les dificultats de comunicar-se entre dos mons. Ambientada en el vestíbul d’un teatre, on la protagonista està paralitzada i porta crosses, està envoltada de personatges que viuen dels seus records, i vol marxar per descobrir altres maneres d’entendre la realitat. 

Un concepte que configura un marc fort per les interaccions entre els protagonistes d’aquesta meravellosa història on els anhels ocults i els instints més foscos esdevenen visibles.

català

Cuando Dvorák regresó de sus viajes a América, en 1895, era un hombre diferente. Después de abandonar la sinfonía como género, dedicó la última década de su vida a dos exuberantes formas musicales, el poema sinfónico y la ópera. 

Las obras resultantes, extraordinariamente poéticas, fueron el intento de Dvorák de llegar al corazón del espíritu checo, describiendo en la música y el teatro los relatos que tanto apreciaban sus compatriotas. Rusalka —fábula lírica en tres actos— fue estrenada en Praga en 1901 y es la ópera más conocida y querida —con La novia vendida de Smetana— del teatro lírico checo. 

Dvorák ya había mostrado su interés por el folclore checo en un grupo de poemas sinfónicos inspirados en las baladas populares de Karel Jaromír Erben, y adoptó decididamente un libreto de Jaroslav Kvapil, centrado en una ondina —o espíritu de las aguas—, inspirado en la popular Undine (1811) de Friedrich de la Motte-Fouqué y también en La sirenita (1837) de Hans Christian Andersen.

Obra maestra de la lírica del Romanticismo, habla de la ondina que adopta naturaleza humana y paga cruelmente las consecuencias de ello. 

Rusalka se enamora del príncipe que va a menudo a bañarse al lago, y pide a su padre, el genio de las aguas, que la ayude a convertirse en mujer. Para lograrlo, después del célebre “Canto a la luna”, se dirige a la bruja, y asume algunas condiciones humanas, aunque limitadas. El príncipe se enamora de ella de buenas a primeras, pero su mudez y aparente frialdad lo decepcionan y pronto dirige sus sentimientos hacia una princesa forastera, atractiva y cruel. Rusalka tiene que regresar a su medio —sin ser ahora ni humana ni espíritu del agua—, y es condenada a llevar a los hombres a la muerte. El príncipe, arrepentido, regresa y le pide un último beso, aunque sabe que le costará la vida, y muere feliz en sus brazos.

 Musicalmente muy bella, con una cierta influencia wagneriana (especialmente la Tetralogia), recoge además con refinamiento las melodías tradicionales en sus baladas, canciones y danzas, y expresa con los coros de ninfas y ondinas una visión ideal y romantizada de la naturaleza. 

Asmik Grigorian y Piotr Beczala serán los protagonistas de estas funciones de esta nueva producción entre el Gran Teatre del Liceu, la Säschsische Staatsoper de Dresde, el Teatro Comunale de Bolonia, el Teatro Real y el Palacio de las Artes de Valencia. 

Propuesta sutil y psicológica firmada por Christof Loy, Rusalka es una metáfora sobre las dificultades de comunicarse entre dos mundos. Ambientada en el vestíbulo de un teatro, donde la protagonista está paralizada y lleva muletas, está rodeada de personajes que viven de sus recuerdos, y quiere marcharse para descubrir otras formas de entender la realidad. Un concepto que configura un marco fuerte para las interacciones entre los protagonistas de esta maravillosa historia donde los anhelos ocultos y los instintos más oscuros se hacen visibles.

español

Rusalka by Dvořák, Du (2025/2025), Dirigé par Christof Loy,, Chef d'orchestre Josep Pons, Gran Teatre del Liceu, Barcelone, Espagne

Crédits de représentation (Distribution et équipe de production )

Distribution

Équipage

Ensemble

Coproducteur

Programme, À Propos & Synopsis

Photos

Lectures complémentaires

Dates et lieux de représentation

Salles