Name: Prokofiev 7
Start: 2023-05-12T00:00:00.000Z
End: 2023-05-13T00:00:00.000Z
Location: L'Auditori

Organization

Director(a) orquestal

Jordi Francés

Orchestra

Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña

L'Auditori

Others

El Cor Canta

Prokofiev 7

Barcelona

España

Sala 1 Pau Casals

Prokofiev 7: Concert Various

Public

Concierto

Válido

Entre les set simfonies de Serguei Prokófiev, l’última destaca per ser una mirada enrere, de retorn a la seva primera etapa soviètica. Recollint els fruits d’una llarga trajectòria simfònica, el compositor s’acomiada amb una escriptura simplificada per sobre de la qual brolla la inspiració melòdica que sempre el va acompanyar. És una partitura amb què va obtenir reconeixements nacionals, després d’uns anys difícils sota el focus del realisme socialista, i que es va estrenar a Moscou pocs mesos abans de morir: els últims compassos d’un dels principals simfonistes russos del segle XX.

La influència de Felip Pedrell va més enllà del seu llegat musicològic i del seu magisteri, pels quals han passat els noms més destacats de la música espanyola i catalana. Ho demostra la seva etapa més dedicada a les músiques per a cant i piano, escena i orquestra, un període que eclosiona en els seus viatges per França i Itàlia, i culmina en poemes simfònics com I trionfi (Els triomfs). Gairebé sense precedents nacionals, aquesta obra neix de la necessitat creativa, conscient com va ser que no l’escoltaria en vida. El primer dels tres trionfi és el Trionfo d’amore (Triomf de l’amor), dividit en tres parts: “Le ombre e gli spiriti” (Les ombres i els esperits), “Madrigale” (Madrigal) i “Estasi d’amore” (Èxtasi d’amor).

català

Among Sergei Prokofiev's seven symphonies, the last stands out for being a look back, a return to his first Soviet stage. Collecting the fruits of a long symphonic career, the composer says goodbye with a simplified writing above which springs the melodic inspiration that always accompanied him. It is a score with which he gained national recognition, after some difficult years under the spotlight of socialist realism, and which was premiered in Moscow a few months before he died: the last bars of one of the leading Russian symphonists of the 20th century.

Felip Pedrell's influence goes beyond his musicological legacy and his teaching, through which the most prominent names in Spanish and Catalan music have passed. This is demonstrated by his period more dedicated to music for voice and piano, stage and orchestra, a period that blossoms in his travels through France and Italy, and culminates in symphonic poems such as I trionfi (Triumphs ) . Almost without national precedents, this work is born of creative necessity, aware that I would not hear it in my lifetime. The first of the three triumphs is the Trionfo d'amore (Triumph of Love), divided into three parts: "Le ombre e gli spiriti" (The shadows and the spirits), "Madrigale" (Madrigal) and "Estasi d' amore” (Ecstasy of love).

English

Créditos de presentación (Elenco & Equipo )

Ensamble