Orfeo ed Euridice: La metáfora del nunca mirar atrás by Gluck, Da (2024/2024), Diretto da Robert Carsen, Direttore d'orchestra Gianluca Capuano, Palau de les Arts Reina Sofía, Valenza, Spagna

Coneguda com l’obra que va canviar la manera de fer òpera en els últims anys del Classicisme, l’Orfeo ed Euridice de Gluck manté en el seu relat dramàtic el misteri original del mite antic, sorgit com tots els mites per a explicar l’inexplicable, allò sublim. En ple auge del Racionalisme, l’obra de Gluck manté intacte el misteri del poder de l’amor en les accions humanes i sosté en els seus versos la força irracional del sentiment, que elimina qualsevol rastre de poder diví davant de la seua presència. El nou home que anuncia el Romanticisme, l’Orfeu que té per únic déu l’Amor, comet el delicte de mirar enrere i perd en eixe acte tot allò que, durant el segle de les Llums, havia conquerit l’ésser humà el 1762. Robert Carsen ha recollit un dels èxits més grans en la història de Les Arts amb la seua inoblidable producció d’Elektra. En la segona visita a València ens brinda un altre dels seus muntatges icònics, el d’Orfeo ed Euridice, on s’endinsa en la relació entre la vida i la mort amb un enfocament eminentment realista. Acció en un decorat únic, on recrea les diferents atmosferes mitjançant un ús magistral de la il·luminació i els elements de la naturalesa, tan característics del seu treball: arena, flors i aigua. Donaran vida als personatges mitològics dos jóvens cantants italians de reconeguda trajectòria en els estils barroc i clàssic, com són el contratenor Carlo Vistoli, que encarna Orfeo, i la soprano Francesca Aspromonte, que presta la seua veu a Euridice, en la versió original de l’obra estrenada a Viena, sota l’atenta batuta de Gianluca Capuano, director principal del conjunt Les Musiciens du Prince-Monaco que va acompanyar recentment Cecilia Bartoli en la seua primera actuació en Les Arts.