Organization

Admin

Staatsoperette Dresden

Palau De Les Arts Reina Sofía Di València

Teatro Real de Madrid

Gran Teatre Del Liceu Di Barcellona

Regia

Regia (+4)

Christof Loy

Coreografia

Klevis Elmazaj

Scenografia

Scenografia (+3)

Johannes Leiacker

Costumi

Costumi (+1)

Ursula Renzenbrink

Direzione del coro

Direttore d'orchestra (+2)

Pablo Assante

Direttore d'orchestra

Josep Pons

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Soprano (+4)

Karita Mattila

La Principessa straniera

Basso (+5)

Alexandros Stavrakakis

Ondin

Mezzosoprano (+4)

Okka von der Damerau

Ježibaba

Baritono (+5)

Manel Esteve Madrid

La guardia forestale

Mezzosoprano (+1)

Laura Orueta

Lo sguattero

Baritono (+2)

David Oller

Il cacciatore

Soprano

Julietta Aleksanyan

Prima ninfa del bosco

Mezzosoprano (+2)

Laura Fleur

Seconda ninfa del bosco

Mezzosoprano (+3)

Alyona Abramova

Terza ninfa del bosco

Gran Teatre del Liceu

Chorus

Choir of the Gran Teatre del Liceu

Luci

Bernd Purkrabek

Tenore (+4)

Piotr Beczała

Il Principe

Soprano (+2)

Asmik Grigorian

Rusalka

Tenore (+2)

Ryan Capozzo

Soprano (+1)

Olesya Golovneva

Quan Dvorák va tornar dels seus viatges a Amèrica, l’any 1895, era un home diferent. Després d’abandonar la simfonia com a gènere, va dedicar l’última dècada de la seva vida a dues exuberants formes musicals, el poema simfònic i l’òpera. Les obres que en van resultar, extraordinàriament poètiques, van ser l’intent de Dvorák d’arribar al cor de l’esperit txec, descrivint en la música i el teatre els relats que tant apreciaven els seus compatriotes.

Rusalka —faula lírica en tres actes— va ser estrenada a Praga el 1901 i és l’òpera més coneguda i estimada —amb La núvia venuda de Smetana— del teatre líric txec. Dvorák ja havia mostrat el seu interès pel folklore txec en un grup de poemes simfònics inspirats en les balades populars de Karel Jaromír Erben, i adoptà decididament un llibret de Jaroslav Kvapil, centrat en una ondina o esperit de les aigües, inspirat en la popular Undine (1811) de Friedrich de la Motte-Fouqué i també en La sireneta (1837) de Hans Christian Andersen.

Obra mestra de la lírica del Romanticisme, parla de l’ondina que adopta naturalesa humana i en paga cruelment les conseqüències. Rusalka s’enamora del príncep que va sovint a banyar-se al llac, i demana al seu pare, el geni de les aigües, que l’ajudi a esdevenir una dona. Per aconseguir-ho, després del cèlebre “Cant a la lluna”, es dirigeix a la bruixa, i assumeix algunes condicions humanes, malgrat que limitades. EI príncep se n’enamora de primer antuvi, però la seva mudesa i aparent fredor el deceben i aviat dirigeix els seus sentiments vers una princesa forastera atractiva i cruel. Rusalka ha de tornar al seu medi —sense ser ara ni humana ni esperit de l’aigua—, i és condemnada a portar els homes a la mort. El príncep, penedit, torna i li demana un darrer petó, encara que sap que li costarà la vida, i mor feliç als seus braços.

Musicalment molt bella, amb una certa influència wagneriana (especialment la Tetralogia), recull, a més amb refinament, les melodies tradicionals en les seves balades, cançons i danses, i expressa amb els cors de nimfes i ondines una visió ideal i romantitzada de la naturalesa.

Asmik Grigorian i Piotr Beczala seran els protagonistes de les funcions d’aquesta nova producció entre el Gran Teatre del Liceu, la Säschsische Staatsoper de Dresde, el Teatro Comunale de Bolonia, el Teatro Real i el Palau de les Arts de València. Proposta subtil i psicològica firmada per Christof Loy, Rusalka és una metàfora sobre les dificultats de comunicar-se entre dos mons. Ambientada en el vestíbul d’un teatre, on la protagonista està paralitzada i porta crosses, està envoltada de personatges que viuen dels seus records, i vol marxar per descobrir altres maneres d’entendre la realitat. 

Un concepte que configura un marc fort per les interaccions entre els protagonistes d’aquesta meravellosa història on els anhels ocults i els instints més foscos esdevenen visibles.

Foto