Organization

Conductor

Matthias Pintscher

Singer

Andreas Ottensamer

Clarinet

L'Auditori

Orchestra

Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña

Schönberg: Pelleas und Melisande

Barcelona

Spain

Schönberg: Pelleas und Melisande: Clarinet Sonata No.1, Op.120 No.1 (arr. Luciano Berio) (+2 More)

Public

Clarinet Sonata No.1, Op.120 No.1 (arr. Luciano Berio)

Masaot/Clocks without Hands

Pelleas und Melisande, Op.5

Approved

Amb fortes arrels en el Romanticisme i el decadentisme finisecular, el poema simfònic Pel·leas i Melisenda sobre el text de Maurice Maeterlinck pertany al primer període de l’obra d’Arnold Schönberg, juntament amb el cicle dels Gurrelieder (Cançons de Gurre) i Verklärte Nacht (Nit transfigurada), amb la qual manté correspondències. Amb una orquestra de ressonàncies straussianes, gairebé s’hi poden sentir les raneres d’un món que s’apagava i un altre que estava a punt d’esclatar, en paral·lel a l’evolució creativa del compositor vienès, que en aquell moment portava la tensió expressiva del llenguatge tonal fins al límit i que poc després prendria “un camí més ardu”, com recordava al final de la seva vida.

Luciano Berio, sòlid coneixedor de la tradició i procliu en la seva música a la cita i la paràfrasi, va convertir la Sonata per a clarinet i piano en fa n. 1, op. 120 en el concert que Johannes Brahms mai va escriure per a aquest instrument. Ho va fer en una etapa —la dècada dels vuitanta del segle passat— molt lligada a les transcripcions i reconstruccions. En aquesta ocasió, Berio trasllada a l’orquestra l’escriptura meticulosa i densa per al piano que envolta el solista.

En aquesta partitura dedicada a la Filharmònica de Viena, formació que la va estrenar el 2015, la reconeguda compositora austríaca Olga Neuwirth ofereix una reflexió sobre la naturalesa del temps i els records en la música, on es desfan tal com ho anuncia el títol: Clocks without Hands (rellotges sense manetes).

català

En Pelléas und Mélisande escuchamos un mundo que se apaga y otro a punto de estallar.Con fuertes raíces en el Romanticismo y el decadentismo finisecular, el poema sinfónico Peleas y Melisande sobre el texto de Maurice Maeterlinck pertenece al primer periodo de la obra de Arnold Schönberg, junto al ciclo de los Gurrelieder (Canciones de Gurre) y a Verklärte Nacht (Noche transfigurada), con la que mantiene correspondencias. Con una orquesta de resonancias straussianas, casi se pueden escuchar en ella los estertores de un mundo que se apagaba y otro que estaba a punto de estallar, en paralelo a la evolución creativa del compositor vienés, que en ese momento llevaba la tensión expresiva del lenguaje tonal hasta sus límites y que poco después tomaría “un camino más arduo”, como recordaba al final de su vida. 

Luciano Berio, sólido conocedor de la tradición y proclive en su música a la cita y la paráfrasis, convirtió la Sonata para clarinete y piano en fa n.º 1, op. 120, en el concierto que Johannes Brahms nunca escribió para ese instrumento. Lo hizo en una etapa –la década de los ochenta del siglo pasado– muy ligada a las transcripciones y reconstrucciones. En esta ocasión, Berio traslada a la orquesta la escritura meticulosa y densa para el piano que envuelve al solista.

En esta partitura dedicada a la Filarmónica de Viena, formación que la estrenó en 2015, la reconocida compositora austríaca Olga Neuwirth ofrece una reflexión sobre la naturaleza del tiempo y los recuerdos en la música, donde estos se deshacen tal como anuncia su título, Clocks without Hands (Relojes sin manecillas).

español

In Pelleas und Melisande, we hear a dying world and another on the point of exploding.A symphonic poem deeply rooted in Romanticism and end-of-century decadence based on a drama by Maurice Maeterlinck, Pelleas and Melisande dates back to Arnold Schoenberg’s early period, together with the Gurre-Lieder cycle (Songs of Gurre) and Verklärte Nacht (Transfigured Night), with which correspondences can be drawn. With an orchestra that contains certain Straussian echoes, it is almost possible to hear the death rattle of a dying world and another world on the point of exploding. Pelleas and Melisande also reflects the Viennese composer’s creative evolution, with tonal language whose expressive tension was taken to extremes. Indeed shortly afterwards, he would embark on “a more complex path”, as he recalled at the end of his life.  

With his close familiarity with musical tradition and his tendency toward quotation and paraphrasing, Luciano Berio transformed the Sonata for Clarinet and Piano in F Minor No. 1, Op. 120 into the concerto that Johannes Brahms never wrote for this instrument. He did it at a stage–the 1980s–in which transcriptions and reconstructions were common. On this occasion, Berio took the dense, meticulous score for piano that enfolds the soloist and created an arrangement for orchestra. 

In this work dedicated to the Vienna Philharmonic, which premiered it in 2015, the well-known Austrian composer Olga Neuwirth reflects on the nature of time and memory in her music. As the title, Clocks without Hands, indicates, memories are prone to fading.

English

Schönberg: Pelleas und Melisande by Brahms, Neuwirth, Schoenberg, Arnold, No (2022/2022), Diriģents Matthias Pintscher, L'Auditori, Barcelona, Spain

Izrādes kredīti (Izpildītāji un radošā komanda )

Lomās

Ansamblis

Programma, Informācija un Apraksts

Fotogrāfijas

Papildu informācija

Izrāžu datumi un norises vietas

Norises vietas