Organization

Costume designer

Set designer (+1)

Richard Hudson

Lighting designer

Lighting designer (+2)

Giuseppe di Iorio

Choreographer

Virginia Spallarossa

Soprano

Sara Blanch

Oscar

Baritone (+2)

David Oller

Silvano

Bass (+3)

Valeriano Lanchas

Samuel

Bass (+4)

Luis López

Conductor

Conductor (+3)

Riccardo Frizza

Chorusmaster

Conductor (+2)

Pablo Assante

Stage director

Stage director (+2)

Graham Vick

Jacopo Spirei

Set designer

Chorus

Choir of the Gran Teatre del Liceu

Orchestra

Symphony Orchestra of the Gran Teatre del Liceu

Teatro Regio di Parma

Gran Teatre del Liceu

Tenor (+4)

Freddie De Tommaso

Richard

Soprano (+1)

Anna Pirozzi

Amelia

Mezzo-soprano (+4)

Daniela Barcellona

Ulrica

Tenor (+3)

Arturo Chacón-Cruz

Saioa Hernández

Artur Rucinski

Renato

Baritone (+3)

Ernesto Petti

Okka von der Damerau

Última proposta escènica de Graham Vick: enveges, conspiracions i venjances
“En la confusió de les màscares, el cop només pot ser fatal; serà un ball funerari amb belleses pàl·lides.”
Samuel i Tom, acte III, escena 4 (Un ballo in maschera) 

Quan Verdi va escriure Un ballo in maschera, ja gaudia d’un important èxit per la popularitat de les nombroses obres que havia escrit: Nabucco (1842), Macbeth (1847), Rigoletto (1851), Il trovatore (1853) o La traviata (1853), entre d’altres. En aquesta posició només aspirava a cercar temes musicals nous i audaços a partir d’una potent història, en aquest cas, l’assassinat del rei de Suècia, Gustau III, el 1792, en plena festa de disfresses. 

Enveges i conspiracions, barrejades amb passions amoroses, política, gelosia, venjances i el perdó final conflueixen en una obra mestra de Verdi. A Nàpols, l’òpera va despertar les ires i prohibicions de la censura: no es podia assassinar un rei a l’escenari, hi havia dificultats per mostrar escenes de bruixeria, davant de la infidelitat hi havia d’haver remordiment i els conspiradors havien d’odiar el duc per raons hereditàries…, així, el compositor es va veure obligat a fer adaptacions importants i a transportar la trama de Suècia al Boston de finals del segle XVII. 

L’elegant producció de Graham Vick, escau a l’emocionant drama verdià. Recuperant la versió de l’estrena a Roma, amb la trama situada a Suècia i sense la censura, aquest Ballo trenca amb els codis tradicionals. Una escenografia construïda a partir d'una pantalla semicircular que envolta el fons, amb una premonitòria tomba que presideix l'escenari són la base per explicar el tràgic destí en què es mostren els turments dels personatges principals. Un suggeridor espai i un treball actoral impecable que captura el poder del desig i subratlla amb força expressiva i coherència aquesta producció pòstuma de Vick per al Teatro Regio de Parma; un univers de clarobscur en el qual es conjuguen els conjunts monumentals amb plans d'enorme intimitat. 

Freddie De Tommaso és Riccardo / Gustau III, rei suec enamorat d’Amèlia (Anna Pirozzi), esposa del Conde Anckaström, el seu millor amic i conseller (Artur Ruciński). Quan aquest darrer descobreix l’amor il·lícit, s’uneix a una conspiració per assassinar el rei i es produeix la tragèdia. Daniela Barcellona (Ulrica / Arvidson) és la mèdium que profetitza la traïció i el tràgic final. 

Amb Un ballo in maschera, Verdi aconsegueix una alçada emocional i sensual sense precedents, en un muntatge que reforça l’ambient misteriós d’aquest amor per una mateixa dona on la gelosia es transforma en tal bogeria que Renato, amb unes esquerdes insuperables, acaba apunyalant el seu amic.

Kuvia