Federico Figueroa / Recensioni

Tot plegat va encarrilar-se sota la direcció escènica del mexicà Federico Figueroa, que els darrers temps ha desenvolupat una prospectiva trajectòria a Espanya, també avesada a la sarsuela. En va saber dinamitzar els nombrosos canvis d’escena que alentien el decurs de l’obra i sumaven dificultats a la proposta escènica d’ambientació vuitcentista feta per Antonio Bártolo. Aquesta jugava amb l’attrezzo indispensable i resultava prou ben vestida gràcies a les imatges projectades sobre un ciclorama, que s’inspiraven en els gravats ...