Admin

L'Auditori

Direzione d'orchestra

Rafael Agulló

Orchestra

Banda Municipal de Barcelona

Marching With The Band

Martorell

Spagna

Public

concert form

Concerto

Suite per orchestra di varietà

Tannhäuser

Marcia funebre per una marionetta

Marcia slava

Aida

Lyric Suite

Marcia di Pompa e Circostanza, op. 39

When The Saints Go Marching In

Samabedona Majumder

Approvato

Marching music, generally two beats to a bar, is among the most popular and rousing rhythms. The march that opens the Suite for Variety Orchestra composed by Dmitri Shostakovich in 1956 is a fantastically festive example in a genre that can also be solemn, like the march Wagner composed for Tannhäuser, and even funereal, like Charles Gounod’s Marche funèbre d’une marionnette (Funeral March of a Marionette).

Marches such as Tchaikovsky’s Marche Slave have a magical ability to connect individuals and peoples. Meanwhile, grandiloquent or memorable marches like the triumphal march from the opera Aida, the “March of the Dwarfs” from Grieg’s Lyric Suite or the march composed by Elgar for Pomp and Circumstance have become part of the popular imaginary. The concert will conclude with When the Saints Go Marching In, a jazz perennial that will always be associated with Louis Armstrong.

English

La cadencia de la marcha, generalmente binaria, es una de las más populares y estimulantes. La que inaugura la Suite para orquesta de variedades que Dmitri Shostakóvich compuso en 1956 es un ejemplo sensacional del talante festivo de un género que también puede adquirir aires solemnes, como en la marcha que Wagner compuso para Tannhäuser, e incluso fúnebres, como la Marche funèbre d’une marionnette (Marcha Fúnebre para una marioneta) de Charles Gounod.

La marcha posee la cualidad mágica de conectar personas y pueblos, como sucede con la Marcha eslava de Chaikovski. No cabe duda de que en el imaginario popular han quedado grabadas melodías tan grandilocuentes o memorables como la marcha triunfal de la ópera Aída, la “Marcha de los enanos” de la Suite lírica de Grieg o la compuesta por Elgar en Pompa y circunstancia. La conclusión del concierto se celebrará con When the Saints Go Marching In de Louis Armstrong, que ha dado pie a un sinfín de variaciones jazzísticas[A11] .

español

La cadència de la marxa, generalment binària, és una de les més populars i engrescadores. La que inaugura la Suite per a orquestra de varietats que Dmitri Xostakóvitx va compondre el 1956 és un exemple sensacional del tarannà festiu d’un gènere que també pot adquirir aires solemnes, com a la marxa que Wagner compongué per a Tannhäuser, i fins i tot fúnebres, com la de Charles Gounod “per a una marioneta”.

La marxa posseeix la qualitat màgica de connectar persones i pobles, aquest és el cas de la Marxa eslava de Piotr I. Txaikovski. Certament, a l’imaginari popular queden instal·lades melodies tan grandiloqüents o memorables com la marxa triomfal de l’òpera Aïda, la marxa “dels nans” de la Suite lírica de Grieg o la composta per Elgar a Pompa i circumstància. Donant peu a una infinitat de variacions jazzístiques, la conclusió del concert se celebrarà amb When the Saints Go Marching In de Louis Armstrong.

català

Crediti di rappresentazione (Cast e team di produzione )

Ensemble