Un dels desplaçaments de la present temporada porta l’OBC al mític Concertgebouw d’Amsterdam, on presentaran la Simfonia efímera de José Río-Pareja, compositor barceloní nascut el 1973, de qui s’ha destacat «la sensibilitat i l’exquisit llenguatge de formes estructurals gairebé impossibles de materialitzar».
Com a L’Auditori, la creativitat de Ravel se celebra enguany des de diferents vessants. També en format de cambra, amb la versió per a orquestra de la seva Sonata per a violí n. 2 realitzada per Yan Maresz, o amb la popular Tzigane, una composició endimoniada en què el violí desplega maniobres circenses tot invocant la tradició hongaresa, ja que no en va és el resultat d’un encàrrec de la violinista Jelly d’Aranyi, que havia col·laborat amb Bartók.
El concert culminarà amb la versió orquestral dels Quadres d’una exposició de Mussorgsky realitzada per Ravel. Un passeig de la mà de la imaginació sonora, que recorre paisatges mai del tot ficticis, representats en l’àmbit limítrof entre la vigília i el somni, en què l’activitat mental i el món oníric es confonen.
